dilluns, 20 d’abril de 2009

EL PLAER DE GUISAR....CarxofeS!

Una de les flors més consumides en aquesta època de l'any és la carxofa. No pel seu aroma ,sinó pel seu sabor tan agradable segons la forma de preparar-la. Correspon a l'espècie Cynara Scolymus, oriünda de la Mediterrània. Aquesta verdura es va domesticar a Turquia fa uns dos mil anys. L'arrel àrab de la paraula ‘alcarxuf’ persisteix a totes les llengües llatines: carchoflo (occità),carciofa (italià),alcachofra (portugués).


És una planta vivaç que es propaga vegetativament per rebrolls i que pot persistir molts anys sobre el terreny on ha estat plantada encara que el seu conreu econòmic dura uns cinc anys. La planta productora de les carxofes: la penquera. Hom pot consumir les seues fulles quan encara no s'ha produït la inflorescència. Que bones que són les penques en el putxero!

La carxofa és molt saludable per als diabètics perquè els ajuda a disminuir el sucre a la sang. Té una acció positiva sobre el fetge i afavoreix la secreció de la bilis. Menjada crua evita la secreció excessiva d'àcid clorhídric a l'estómac. Se li reconeix una gran habilitat per regular el trànsit intestinal i controlar l'estrés. Recordeu aquella dieta a base de carxofes per a aprimar-se? La forma de cuinar-les és molt variada: a la brasa; està de moda servir-les als restaurants a la planxa acompanyades d'altres verdures tendres. Cuites amb aigua i llima; arrebossades i fregides; en truita. Combina a la perfecció amb alls tendres, amb pernil o cansalada. Farcides d'ou dur, carn picada, all i julivert. Qui no ha provat una paella amb conill, pollastre, carxofes i faves ara que també és la seua temporada?


Font: Vilaweb.cat