dilluns, 27 de desembre de 2010

dilluns, 20 de desembre de 2010

Desembre

.
.
.
.
.
Busca lo natural en les teves imatges,
busca la vida senzilla i despreocupada
busca i busca, no pares mai (...)













©
josep lópez

divendres, 26 de novembre de 2010

El meu amor Sputnik

Doncs bé, així és com vivim les nostres vides. És igual
que siguem víctimes d´una pèrdua irreparable, és igual
que el que ens ha estat robat- directament arrabassat de
les mans- sigui imprescindible, i fins i tot tant és si ens
transformem en persones completament diferents que
només conservem la capa exterior d´abans; nosaltres con-
tinuem desenvolupant el paper de les nostres vides, en si-
lenci. Ens acostem a l´espai de temps que ens toca viure,
i li diem adéu quan el deixem enrere. Repetim, sovint
amb poca traça, els fets interminables del dia a dia. I dei-
xem enrere un sentiment de buidor incommesurable.

"El meu amor Sputnik"- Haruki Murakami.











































© josep lópez

dimecres, 24 de novembre de 2010

El local de la mary

Dijous 25 i dissabte 27 inagurem un espai cultural al Poble nou de Barcelona, és un lloc "estupendo" on exposarem unes quantes imatges, també hi haura música en directe i una mostra gràfica.
Per a més informació podeu visitar la plana a barcelona photobloggers o al local de la mary.

Evidentment esteu convidats!

dijous, 18 de novembre de 2010

El taller amb Txema Salvans

El cap de setmana passat vaig tenir la gran sort de poder realitzar un taller de fotografía amb Txema Salvans, que juntament amb José Manuel Navia son dos grans fotògrafs que m´han sorprès gratament i més m´han aportat últimament, primer i molt important per la seua manera d´entendre la fotografía i segon pel seu gran treball.
Podeu vore el que va resultar el taller al blog de l´escola Blank paper, si vos interessa aquest tipus de fotografia, estaria molt bé que ho llegireu, interessant!


©Camino Laguillo

També vos recomane la web de Txema Salvans, un fotogràf bastant critic i al mateix temps irònic, segur que no et deixarà indiferent i et farà replantejar-te alguns conceptes.

Al taller Txema ens va demanar informació sobre zones de carretera on hi havia prostitució per seguir completant el seu treball.
Despres d´una setmana buscant informació i amb algun treball semblant que he vist al blog de spottorno vaig pensar en la possiblitat de buscar amb el Google street view aquelles zones de València que jo coneixia on havia vist prostitució, i ajudar-lo d´alguna manera, el resultat que em va sortir em va sorprendre, ja que havia aconseguit realitzar un treball bastant semblant al de Txema sense haver de menejar-me de casa.
I em vaig tornar a plantejar la pregunta que ha sorgit amb l´últim treball de Fontcuberta,
necesitarem fotògrafs d´aci poc?

dimecres, 17 de novembre de 2010

Vallecas






© josep lópez

.............vell, desgastat, molta gent major, bastant inmigració però trànquil.

dimecres, 10 de novembre de 2010

continue fent-me gran!



ahi van els 26! amb aquest collage familiar....

Gràcies a tots els que m´han felicitat!!

dimarts, 2 de novembre de 2010

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Un´Altro Giorno d´Amore!


© josep lópez

Ja podeu vore les meves últimes imatges d´Itàlia, imatges d´un recorregut per Roma i el Vaticà, i la regió de La Toscana (Florència, Pisa, Siena, i Lucca). Aquest treball de fotografia de carrer és una bona manera de mostrar aquelles situacions especials que fan el meu viatge més intens i satisfactori.
Podeu trobar referències d´una o altra manera al cristianisme, gastronomia, al sexe, al amor, i a tota la història que es pot respirar a Roma. Per vore les imatges a http://www.josepjup.com/

© josep lópez





dilluns, 18 d’octubre de 2010

l’aprenentatge de la fotografia

extret del blog: cistelladellum.com per Francesc Vera

A simple vista, fotografiar és una d’eixes activitats simples per a les quals no cal una formació particular ni s’exigeix cap mena d’aprenentatge. Per què, aleshores, podem preguntar-nos, hi ha fotògrafs? I, sobre tot, per què s’hi pot considerar la fotografia com a una disciplina complexa i difícil?
No fa molt, en un curs d’estiu plantejava les coses de la següent manera als alumnes, bàsicament universitaris, que s’hi havien matriculat: “heu aprés la lectura i l’escriptura des de ben petits, heu estudiat les regles gramaticals i heu fet exercicis de redacció, heu llegit obres fonamentals de la història de la literatura i en coneixeu els autors més reeixits, però quants de vosaltres heu escrit mai un conte, un poemari, quants de vosaltres porteu un blog?” Cap braç s’hi va aixecar en la sala d’entre la trentena llarga de persones que hi havia. Igual passava amb la música, disciplina d’ensenyament obligatori en secundària, ja que malgrat els coneixements que en tenien cap d’ells no havia composat mai una cançó o una melodia. Vaig canviar de registre i vaig preguntar quants d’entre ells havien fet mai un curs de fotografia. Només dos aixecaren la mà. Afinant una mica més vaig preguntar qui podria dir-me el nom de tres fotògrafs famosos, només un va respondre. Seria ociós afegir que en resposta a una nova pregunta, cap d’aquelles persones no en sabia res de la història de la fotografia? Aleshores els hi vaig interrogar per darrer cop: “hi ha ningú d’entre vosaltres que no haja fet mai fotografies?” Evidentment tots feien fotos de manera habitual. No sabien res de la fotografia però feien fotos, no els havia calgut saber res de la fotografia per poder fotografiar. La pregunta que s’imposava era, aleshores, per què s’hi havien matriculat en un curs de fotografia? Més encara, perquè s’havien matriculat en un curs de fotografia on no s’hi anava a ensenyar res de tècnica fotogràfica? L’única resposta possible era què sabien, en el fons, que, de forma paradoxal, malgrat aquella facilitat d’ús, davant aquella activitat que no demanava d’aprenentatge, havien sentit la inevitable necessitat d’aprendre a fotografiar.
Què és, però, aprendre a fotografiar? Quan algú s’apunta a un curs de fotografia espera aprendre a ajustar correctament la càmera perquè pensa que saber quin diafragma és el més escaient i quin temps d’obturació ha d’emprar per a segons quin efecte li permetrà fer fotografies dignes de mèrit. Igualment, qui s’inicia en la fotografia sol aspirar a tenir els millors i més variats objectius perquè considera que és en l’equipament on descansa la qualitat de les fotografies. Però aprendre fotografia no és això, o no és, almenys, únicament això. De fet, i de manera bastant generalitzada, una vegada s’ha adquirit la competència tècnica mínima és quan venen les primeres decepcions i s’intueix que la fotografia és quelcom més. Aleshores hom s’apunta a cursos més o menys monogràfics i al cap d’alguns anys, quan ja sembla dominar mínimament el mitjà, procura fer algun taller amb un fotògraf de renom. Perquè aprendre a fotografiar és aprendre a mirar.
I en eixe procés, què fem els qui ensenyem fotografia quan se’ns demana com s’ha de fer per millorar les fotografies? Invariablement, i al marge de comentar-los els encerts i d’assenyalar-los els defectes de les imatges que ens mostren, els recomanem de mirar, que no de veure, moltes fotografies, d’apropar-los els grans fotògrafs, sobre tot d’aquells que intuim s’apropen més a la seua manera de fer o els seus interesos, d’iniciar-los en la història de la fotografia. És la recepta que quasi invariablement fem servir per estimular la creativitat dels nous fotògrafs. Però per què ho fem això, per què confiem en què serà aquesta actitud de perseverància en l’estudi de les fotografies la que donarà una formació adequada i afavorirà la creativitat dels nostres alumnes? Crec haver trobat la resposta en Lemagny quan diu que “la fotografia és art en la mida en què té una història que no s’hi redueix a l’encreuament dels determinismes que li són externs”, que “la història que justifica i funda la fotografia en art és el de la fotografia que s’hi qüestiona ella mateixa” i que “s’hi constitueix com a art en la mida en què hi ha gent que fa fotos tot interrogant-se sobre què és fotografia” perquè “la fotografia inclou les intencions dels qui la practiquen i la pensen”. Però sobre tot trobe resposta quan diu que “la fotografia està oberta sempre a tots els gèneres, a tots els estils, a totes les formes” i és per això que “no coneix normes”.

La caseta del tio Antonio







© josep lópez

divendres, 1 d’octubre de 2010

El botifarra

M´alegrat molt vore al Botifarra per terres catalanes i és que malgrat que no continue de ben a prop aquesta música m´agrada escoltar de vegades algunes cançons.
Crec que és important que un personatge com aquest, gran difusor de la nostra música actue a Barcelona i seria bo i molt sa que pogueren gaudir fora de les nostres fronteres de la música Valenciana més autèntica.

Aquest home dona una lliçó de "cultura popular Valenciana" i mostra amb la seua música tot allò que som i ens delecta a tots aquells que ens sentim identificats amb les seues lletres, tradició i cultura en estat pur.
Podeu vore el vídeo extret del vilaweb ací --> Vídeo

imatge de: araponent.cat

dimarts, 21 de setembre de 2010

;


© josep lópez


Poder viure prop d'aquest camí
poder beure aigua d'aquest riu
sentir la pluja com cau i ens mulla
i tenir-te al meu costat, agafar-te de la mà
per si no ho podem fer demà.

Veure els arbres créixer cap el cel
i saber que res no els pararà.
Voldria escriure que això canvia
i aquest món es pot salvar
però em temo que tot això se'n va.


Obro els ulls miro al meu voltant
i veig com tot això s'acaba
Si algú em volgués explicar perquè
ningú no ho vol intentar
que això es pot salvar.

Si algú em pogués explicar
perquè els rius estan contaminats
perquè el mar és un abocador
quantes espècies ja s'han carregat
I el fill de puta que cremi aquests boscos
que li tallin les mans
potser així no els cremaran.


Obro els ulls miro al teu voltant
i veig com tot això s'acaba
Si algú em volgués explicar per què
ningú no ho vol intentar
que això es pot salvar.

Obro els ulls ...

(SAu)








...

dissabte, 11 de setembre de 2010

Aranjuez


Dilluns comencen a Aranjuez les primeres Jornades Internacionals de Fotografia allà estarem tota la setmana rodejats de fotografía, tallers, exposicions i projeccions juntament amb xarrades i conferències.
Assistiré a un parell de tallers el primer de reportatge internacional amb el premi nacional de fotografia Gervasio Sànchez i un altre de elaboració i edició de reportatge documental amb José Manuel Navia.
Serà tot un plaer poder treballar amb aquesta gent!!!
©Jose Manuel Navia

©Gervasio Sanchez