dimarts, 23 de març de 2010

El meu cul se´n va a Alacant

Les muntanyes, les nostres muntanyes...element vertebrador de pobles i comarques trenquen sense voler les barreres locals amb un únic Objectiu, unir-nos. Unir-nos en la seua més ampla definició, d’una banda, juntar les persones que queden a cadascuna de les seues parts i que comparteixen tots els plaers que aquesta els hi ofereix, i d’un altra, i en això hem volgut centrar aquesta fotografia, unir-nos amb ella.
En temps de migració cap a la gran urbe, sentim un impuls irremediable de tornar als nostres origens, a les nostre muntanyes, sentir-nos part del nostre patrimoni natural, descobrir racons que cap televisió, cap periòdic ni cap documental seràn capaços mai de fer-nos sentir, això és, la simbiosi amb ella. I per aconseguir que aquesta unió siga perfecta ens hem de posar tots dos al mateix nivell, ella ja se’ns presenta tal com és, així com les estacions la fan ser, a vegades frondosa, seca, verda, groga...

Per això la figura de l’ésser humà cobra tanta importància a la imatge, ens mostrem a les nostres muntanyes sense cobertures, sense res que amagar, tal com som i també com ella, com ens fan ser, a dies trists, d’altres contents, callats, eufòrics... Tots dos, junts, pujem al vaixell de la llibertat que som capaços d’oferir-nos mutuament, deixant correr els nostres sentiments, deixant fluir cadascún dels nostres moviments, ajudats pel vent, i impulsant-nos l’un amb l’altre. Perquè sabem que no anem a jutjar-nos, perque som un animal més dels que l’habiten i això ens converteix en companys eterns.
I precisament aquest darrer concepte, l’eternitat, és el que ens fa sentir les muntanyes més nostres, perque fa pocs anys que les habitem, però elles han sigut testimonis i partíceps d’allò que som ara mateix, han moldejat el nostre passat i ara, després de tants anys ens toca a nosaltres formar part d’elles i, ho fem de la millor manera que sabem, estimant-les desde el més pur concepte romàntic i lliure
"Levi"

Aquest cap de setmana vaig decidir participar a un concurs de dibuix i fotografia sota el lema :
"Espacios Naturales Alicantinos"
És la primera vegada que ho faig a un concurs d´aquest tipus amb un obra tant gran, cosa que em va impactar, agrade o no, almenys jo ja estic sorpres!

2 comentaris:

S.A. ha dit...

Molta sort!

estrip ha dit...

camp a través cap a alacant, apa sort!