divendres, 30 de juliol de 2010

www.josepjup.com

Desprès de varies proves i bastants canvis que he anat realitzant, he decidit publicar la web que he anat fent-me durant aquest últim mes.
A falta d´alguns canvis de tipologia de lletra, de moment i fins que no en sàpiga més, és quedara més o menys així, actualitzada això si cada vegada que considere oportú.

La web pretén mostrar de forma simple, ràpida i ordenada totes aquelles imatges que en conjunt plantegen una idea o concepte i que d´alguna o altra manera considere interessants.
La web ja ha estat patrocinada per promsite.org una web que és dedica a promocionar webs creatives que destaquen tant a nivell de contingut com a nivell gràfic.
Espere que vos agrade!

dijous, 22 de juliol de 2010

Julian Barón. El cabanyal!

©Julian Barón

Mai he sigut un apassionat de la fotografia documental, però note que cada dia m´agrada més, ja siga d´una manera o d´un altra fotografiar allò que m´envolta, em pertany i estiga relacionat amb mi, directa o indirectament crec que és o serà una de les meues prioritats amb el pas del temps.
Un fotògraf documental que m´agrada molt és Julian Barón, el seu treball sobre el Cabanyal m´encissa, les seues imatges semblen d´una naturalitat i quotidianeitat que per a mi tenen gran valor i encara que la gent no conega molt el barri és pot palpar l´ambient de poble que és respira.

D´altra banda aquest fotògraf sinó m´equivoque serà l´encarregat a València de la nova seu de l´escola Blankpaper amb escoles a Castelló i Madrid.
L´escola començara a funcionar al Febrer i les matricules ja estan obertes, qui sap si algun dia tornarem a València!

©Julian Barón

dimecres, 21 de juliol de 2010

FiB 2010

Feia temps que no ho passava tant bé, i és que la nit del diumenge al FIB va ser d´aquelles espectaculars. Poques vegades he disfrutat tant!

A priori el cartell d´aquest any no era el més luxós possible i és que queda demostrat que no cal grups de renom per a fer grans festivals, el Fib torna a demostrar que és el millor Festival que hi ha i de llarg, amb la sort que el tenim a prop de casa.

No hi ha cap grup que aparega al cartell que estiga al atzar, cada grup que hi ha realment té una qualitat musical indiscutible.

Foals i the courteeners amb un rock ballable molt elèctric, Two doors cinema club la revelació de la vesprada.

Echo&the bunnymen el grup més esperat per mi, van fer un concert memorable tocant grans clàssics e incluint una versió de Lou reed.

Dizzie Rascal Hip hop a ritme de techno va fer embogir a tota la gent, sens dubte una mescla explosiva.

Però el millor estava per arribar, Gorillaz va ser el Boom!

Damon Albarn estava eufòric i tenia ganes de demostrar.ho, de la millor epoca de Blur que no l´haviem vist tant entregat, un desplegament visual increïble combinat amb la música tant gran que fan, rock,funky, electrònica, dub step una música peculiar que va congregar a qüasi tots els assistents a l´Escenari Verd, sens dubte per repetir.

Leftfield per tancar la nit a l´escenari principal van rebentar musicalment, aquesta gent que feia temps que s´havien separat van fer un concert potent amb música techno que va fer ballar als milers d´anglesos que hi havien allà.

Standstill, midnight jugernauts, efterklang, ellie goulding i the pinker tones entre d´altres van amenitzar la nit amb grans concerts.

El FIB!! un bon lloc per escoltar bona música i practicar l'anglès!









©Josep López

dilluns, 5 de juliol de 2010

Allò més íntim, allò més públic

Aquest treball de caràcter personal esta format per un conjunt d´imatges la majoria d´aquestes considerades de caràcter públic, entenent com a públiques aquelles a les que tothom te accés, però que al mateix temps han generat una relació íntima o personal amb mi.

Aquells moments d´espera envoltat de natura, vegetació i sobretot tranquil.litat m´han permès establir una relació intima en cadasquna de les imatges, una relació que per damunt de tot fa recordar aquella relació tant enriquidora que un troba a les terres d´on prove i que de vegades tant enyora.
Al mateix temps apareixen algunes pinzellades de caràcter més personal, que mostren relacions més sentimentals que formen part de la vida diària i les quals considere un pas més en la buqueda d´aquesta intimitat.

Les imatges no conten cap narració ni cap història lineal amb el temps, sino tot el contrari, crec que és interessant deixar una porta oberta a les interpetacions pròpies del lector.

S´obri la porta i trobe allò més públic, però si intente trobar allò que busque, potser, mantindre una relació més íntima d´on podrem treure uns vincles més estrets i enriquidors.

Fer el camí a la inversa és el que ens ajudara a entendre millor les imatges. En un primer moment recorrem tots els emplaçaments possibles per remullar-nos en sentiments, impressions i sensacions i després, és l´hora de retrocedir sobre les nostres mateixes passes, descobrir des de la nostra intimitat el que ens envolta i afegint-hi, si cap, encara més valor.




El treball esta format per aquest video (vore pantalla completa) y un llibre que el podreu vore en aquest enllaç




©Josep López